TANCAMENT DE BLOG

Per fi arriben les vacances!!!!

Després de tot un curs anant de cul, hem arribat al final del segon semestre. Després de tots aquests mesos d'escriure el blog de l'assignatura de Teoria de l'educació II, he començat a veure tot aquest món amb uns ulls completament diferents.
Crec que el temes que em tractat a classe ens seran útils durant tota la carrera doncs són tots el continguts que fan la base d'una gran torre. La manera amb que l'Enric ens ha fet pensar i observar les coses que passen al nostre voltant, m'ha fet reflexionar molt. I tal i com ell diu sempre "Nois, TOT és política!". Per a mi l'educació no és més que un cercle viciós que sempre va a parar al mateix lloc. Això encara em motiva més per promoure el canvi.
Cal reconèixer que amb aquesta assignatura hem après a participar i a pensar més. Està bé que les classes siguin tan dinàmiques, això fomenta la nostra autonomia.
Tot el material, conceptes, idees i continguts que hem rebut, ens seran útils pels pròxims anys. Així doncs, tal i com dèiem a una altra assignatura, jo a la meva motxilla m'hi emporto un munt de bones sensacions i de coses apreses.

Bones vacances i fins el curs que ve,

Laia

NOVES TECNOLOGIES

Les noves tecnologies han arribat a la nostra cultura i han aconseguit un gran avanç.
La valoració d’aquestes en el camp educatiu és molt favorable. La generalització de les noves tecnologies facilita l’accés a la informació i la utilització d’aquests elements ens apropa a un món sense límits.

Només cal veure quins eren els stands que més afluència van tenir a Expodidàctica, els de les pissarres digitals. Una pissarra amb les qualitats d’una pissarra clàssica (s’hi pot escriure amb un bolígraf digital), d’un projector (pantalla que projecta imatges) i les d’un ordinador (es pot guardar tot el material creat a la pissarra en un disc dur).

Aquesta pissarra pot utilitzar programes de tota mena, com programes de cal·ligrafia, lectura, càlcul, llengua...

Tot i així l’accés real continua sent molt limitat. La utilització de power points, diapositives i videos, és a l’ordre del dia a l’aula però tot encara fa falta més ajuda

Des del meu punt de vista aquest acostament cap als avenços tecnològics que s’anteposen a la nostra societat actual són molt útils per a la motivació de professors i alumnes.

EXPODIDÀCTICA: Gran decepció

Fa unes setmanes vaig anar amb el Juan Carlos (també company de classe vostre) a visitar EXPODIDÀCTICA
(Suposada Fira per Professionals).

Tot i que no hi anava amb grans expectatives, encara em vaig sentir una mica estafada. Tot el que s’hi oferien eren un parell d’editorials, una pila de museus que ofertaven les seves activitats pedagògiques, unes quantes empreses de material escolar, mobiliaris i això si, una pila de pissarres digitals.

La veritat és que no en vaig treure res de nou de tota la visita, encara sort que l’entrada era gratuïta (prèvia acreditació).

Esperem que l'any que ve millori...

TENDÈNCIES EDUCATIVES

Tal i com ens han demanat , avui parlaré de les tendències educatives al nostre sistema.

Avui en dia, s’estableixen constantment noves formes d’ensenyança i de processos d’aprenentatge. Això es nota en les tendències culturals del últims decennis que, juntament amb les noves estructures de l’ensenyança de les TIC, plantegen un gran repte per a mestres i professionals de l’educació. A part d’això, ens trobem en una societat que està plantejada de tal manera que tot es mou per tendències i no només en l’àmbit educatiu.

Altres coses a destacar a l’hora d’educar, és el mal plantejament que es té de l’educació en si. La manera que tenim d’avaluar actualment, sota el meu punt de vista està totalment mal plantejada. Els resultats obtinguts a les aules no són els esperats. Però,que esperen si l’únic objectiu que tenen els estudiants és passar un examen? Els estudiants no tenen com a finalitat aprendre o assolir coneixements sinó,obtenir una puntuació en una prova. No es té com a objectiu l’educació progressiva i per etapes sinó,el passar una prova i començar de nou per a passar la següent.

Una altra cosa -en aquest cas bona- a destacar. Després d’un època en que el nen no era considerat com a persona, ja que no cometia capa tasca, i una altra en que va ser tractat com a un adult petitó, per fi rep un atenció (sota el meu punt de vista) merescuda. Avui en dia es té en compte quines són les seves necessitats. Se’l motiva per que desenvolupi el seu propi caràcter i es tenen en compte les coses que li agraden i les que no. Així doncs en aquest aspecte, crec que s’ha agafat el bon camí.

Laia Soler

(Se que penjo aquest blog mooooolt tard, però és que tinc problemes amb la meva connexió a internet. HO SENTO!!! Laia)

REPTES DEL SISTEMA EDUCATIU CATALÀ

Resulta complicat analitzar un sistema educatiu quan realment no el coneixes, i quan el poc que en saps , no el comparteixes. Realitzar una estudi sobre els reptes que, té plantejats avui el sistema educatiu a Catalunya i Europa és complicat a causa de la diversitat i precarietat del sistema en si i pel debat social que genera aquesta qüestió.

Per situar el tema es donen, en primer lloc, unes dades que expressen la situació a l’escola pública i privada, també s’aporten algunes de les respostes educatives que s’han avaluat durant els últims anys.
Finalment, també s’estudia el funcionament (bo o dolent) del sistema educatiu i els resultats obtinguts per l’últim sistema educatiu adquirit a Espanta, la LOGSE. Quins eren els objectius que buscava? Quins són els que ha aconseguit?
Ja sabem, els índex del fracàs escolar s’han disparat a casi tots els països i s’ha convertit en un gran problema social. És obvi que aquest sistema no està donant els resultats esperats, però quin és el problema?

Un nen te problemes escolars quan no obté bons resultats tot i que està en el nivell escolar que li pertoca segons la seva edat i capacitat intel·lectual. Les causes poden ser molt variades i per avaluar la situació es necessari tenir en compte diversos factors com el personal, el familiar, el social, el cultural, el econòmic i per suposat l’escolar, per així atacar el problema de forma integral.
Per altra banda, és possible que existeixi una programació no apta per les capacitats concretes de cada nen. Els programes educatius volen ser massa complets i sovint és impossible acabar-los. Qui no ha deixat mai el llibre d’història a mitges? Qui no ha fet només la meitat d’exercicis de matemàtiques per poder acabar el temari? No veure amb suficient deteniment un tema pot desembocar en un problema de bases de coneixement. Aixa doncs serà impossible entendre una cosa de sisè de primària si abans no han entès bé allò que van estudiar a tercer.

Pot ser que el professorat sigui responsable de que els nens fracassin, amb intenció o sense, tot i que jo no ho crec. Però és clar que la única causa del fracàs escolar, no és l’escola. Però, que pot fer aquesta per millorar el rendiment acadèmic i la conducta escolar?

És urgent tractar de minimitzar les conseqüències del problema i segurament seria possible eliminar-lo. Per això fa falta la ajuda de pares, mestres, pedagogs i altre personal especialista.

El nostre repte principal, així com el del Ministeri i el Departament d'Educació, hauria de ser solventar aquests problemes. Ara bé, estem disposats a fer-ho? O és més fàcil queixar-se i deixar les coses tal i com estan?

Deixo la resposta a les vostres mans...

Laia